Conservació i imatge pública del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant el franquisme / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 49-76 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Aquest text té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva imatge pública durant el període 1950-1976, tenint en compte el paper que hi va jugar la divulgació, i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la natura i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de diferents col·lectius, vídeos del NODO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i imaginaris sobre la natura i la seva conservació en diferents actors socials durant el franquisme.

Áreas protegidas en Cataluña (1970-1988) : demandas sociales, conservación y ordenación del territorio / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Investigaciones regionales = Journal of Regional Research. Madrid, núm. 55 (2023) , p. 21-37
Número dedicat a: "La institucionalización de las Áreas Naturales Protegidas". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Paper dels conflictes ambientals en el despoblament de les comarques pirinenques : el cas de la construcció d'embassaments / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 65-73
Notes. Resum en català i anglès.

Una de les principals causes que explicaria l'abandonament de nuclis de població a les comarques pirinenques és, i ha estat, el conflicte. Conflictes molt diversos que es poden ca- talogar com a econòmics, socials, territorials, polítics i culturals. Tanmateix, sovint, aquestes desavinences humanes amaguen dificultats i disputes en relació amb l'accés, l'ús i la gestió dels recursos naturals. Són, per tant, conflictes ambientals. Un exemple d'això és la creixent problemàtica entorn a les persones desplaçades i migrants ambientals associades a les conseqüències del canvi climàtic d'origen antròpic i l'escalfament global. Però si bé aquest concepte és relativament nou (de fet, encara s'està debatent), el fenomen a què fa referència no ho és pas. En són un exponent clar els processos migratoris i el despoblament que va patir el Pirineu des de la segona meitat del segle XIX i sobretot durant les dècades centrals del segle XX. Els testimonis ens parlen de persones que es van veure empeses a deixar la seva terra per motius ambientals i per confrontacions relacionades amb els recursos naturals. En aquesta contribució analitzaré el cas concret de la construcció d'embassaments com un conflicte ambiental que va contribuir a la pèrdua de població a les comarques pirinenques durant el segle passat .

Despoblament rural i creixement urbà : la Seu d'Urgell al tercer quart del segle XX / Lluís Obiols Perearnau, Meritxell Rodríguez Cadena
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 307-327 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El despoblament de les zones rurals i de muntanya al llarg del segle XX és un fenomen prou conegut. A partir de la dècada de 1950 el procés d'abandonament dels pobles de les zones altes de l'Alt Urgell, unit a les onades migratòries procedents d'altres punts de l'estat, va generar una concentració de població als nuclis més grans situats al fons de les valls, especialment en els casos en què hi existia alguna activitat industrial que permetia una alternativa econòmica a l'agricultura i la ramaderia. Les serradores que manufacturaven la fusta tallada als boscos pirinencs, les fàbriques de productes làctics de la Seu d'Urgell o l'empresa Taurus a Oliana van ser alguns dels principals destins de la mà d'obra emigrada dels seus pobles natals i instal·lada a les localitats de la ribera. Aquesta concentració de població, especialment destacada a la Seu d'Urgell, es va traduir en un creixement accelerat de la urbanització de la ciutat i en un canvi radical en el model constructiu i d'habitatge, amb un augment de la construcció en alçada i l'aparició de barris suburbials. En aquesta comunicació s'ofereix una primera aproximació al creixement de la Seu d'Urgell durant el tercer quart del segle XX, les seves característiques i les implicacions que aquest fet va tenir sobre l'evolució urbanística posterior de la ciutat.

De muntanyes maleïdes a muntanyes de postal : canvis en el paisatge pirinenc i en la seva percepció / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 329-342 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El procés de despoblament viscut a l'Alta Ribagorça, els Pallars i la Val d'Aran des de finals del segle XIX està intricadament relacionat amb un canvi en el paisatge d'aquestes comarques. Una de les transformacions més tangibles ha estat causada per l'aprofitament hidroelèctric, sobretot les preses, que van comportar importants impactes ambientals i conflictes socioecològics, com ara l'alteració de la conca hidrogràfica, l'abandonament forçat de pobles sencers i la pèrdua de les terres més fèrtils dels fons de les valls. Per altra banda, la nova activitat econòmica va fer inviable que aquests pobles poguessin continuar amb les formes de subsistència basades en una economia rural tradicional, i la falta d'oportunitats va facilitar que la seva població optés per marxar. Aquest èxode rural va comportar un important abandonament de terres de conreu i de pastura i una disminució en l'explotació forestal, de manera que al llarg del segle XX la superfície forestal va créixer fins arribar a xifres mai vistes en el darrer mil·lenni. També s'ha donat un canvi més subtil, en relació amb la percepció del paisatge. Els Pirineus han passat de ser unes muntanyes maleïdes a ser un reclam turístic complet que ofereix natura (senderisme i animals silvestres sovint en espais naturals protegits), patrimoni (romànic i construccions típiques) i cultura (gastronomia i falles). En una situació en què la proporció de població local és molt inferior al nombre de visitants, la percepció sobre l'entorn està canviant. Avui, la percepció purament estètica i contemplativa, pròpia del turisme, està tenint més força que la visió autòctona, molt més complexa i associada al món i les experiències quotidianes. Quan aquestes dues concepcions del paisatge i la vida rural entren en conflicte, sovint la resolució de dita disputa passa perquè la població local canviï certs usos i pràctiques, de manera que el territori acaba assemblant-se cada cop més a la imatge de "postal" que el turisme espera trobar.

Conservación, divulgación e imagen pública de la naturaleza durante el Franquismo : el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 21 (2022) , p. 27-46 (Dossier) 
Número dedicat a: "La Historia ambiental, ¿de la periferia a la centralidad?". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els temes ambientals van ser una preocupació menor per al règim franquista, amb una excepció, almenys a nivell retòric: la protecció de la naturalesa. Aquest article té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació de la naturalesa i la seva imatge pública, tenint en compte el paper que va jugar la divulgació, en el cas del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (creat en 1955), i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això, s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la naturalesa i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de col·lectius, enregistraments del NO-DO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i visions sobre la naturalesa i la seva conservació en diferents actors socials.

El Concepte de conservació aplicat a la natura i al paisatge / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 47-70 (Dossier: el paisage ribagorçà)